L’ANALFABETA QUE VA SALVAR UN PAÍS, Jonas Jonasson
Les probabilitats estadístiques que una analfabeta nascuda als anys seixanta a Soweto arribi a l’edat adulta i acabi un dia tancada en un camió de patates en companyia del rei de Suècia i del seu primer ministre són d’una entre quaranta-cinc bilions set-cents seixanta-sis milions, dues-centes dotze mil vuit-centes deu. Això segons els càlculs de l’analfabeta en qüestió.
LA CUINERA, Coia Valls
Barcelona, 1771. La Constança Clavé deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis. Viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. La Constança somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condició de dona li barrarà moltes portes. No obstant això, s’obrirà pas amb coratge i passió entre els carrers d’una Barcelona convulsa, movent-se entre els que criden a la revolució i aquells altres que freqüenten salons més refinats i exquisits; una esfera de poder on es mouen personatges, com el que va ser considerat el primer gastrònom de l’època, el baró de Maldà.
EL COLOR DE LOS SUEÑOS, Ruta Sepetys
Nova Orleans, 1943. La Josie, una nena de deu anys, acompanya la seva mare, Louise, a veure la Willie, la propietària del bordell més famós de la ciutat, perquè torni a donar-li feina. Set anys més tard, gràcies a la Willie, la Josie ha aconseguit feina en una llibreria on viu per mantenir-se apartada de la Louise. A canvi, dóna un cop de mà netejant al bordell i ajuda a la Willie amb els comptes. Però la Josie somia amb una vida millor. Es fa amiga d’una noia de bona família que està de visita a la ciutat, i comença a albergar el fervent desig d’abandonar Nova Orleans i ingressar a la universitat.
CAFÈ BARCELONA, Joan Carreras
El Cafè Barcelona és al centre d’Amsterdam i al cor d’aquesta història. La Greetje, la mestressa del bar, ha refet la seva vida al costat de la Roos després de la mort del marit. L’Arjen, el fill de la Greetje, torna de Srebrenica amb els cascos blaus holandesos, i al cap de poc l’Annabel, la filla de la Roos, se sent empesa a voltar món. De prop o de lluny, tots quatre són presents en el dia a dia del cafè, amb els cuiners que s’hi relleven sovint i la clientela fidel que hi va a dinar o a beure cervesa. Però els vincles, a la vida, sempre amaguen secrets.
17 MANERES DE MATAR UN HOME AMB UN TOVALLÓ, Òscar Andreu
Un còmic d’èxit relatiu que fa imitacions a la tele rep una trucada inesperada que provocarà que, de manera espontània, rememori l’època en què vivia en un barri de la perifèria de l’extraradi barceloní. En un context de precarietat, mandra còsmica, desocupació i delinqüència juvenil, el narrador recrea, entre la tragicomèdia i el malson, algun dels moments estel•lars viscuts en aquest polígon entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta.
EL JILGUERO, Donna Tartt
Una explosió al Metropolitan Museum fa uns deu anys i la imatge d’un cadernera de plomes daurades, un quadre esplèndid del segle XVIII que va desaparèixer entre la pols i la runa. Se’l va emportar el mateix Theo, un noi llavors, que de sobte es va quedar orfe de mare i es va dedicar a desgastar la seva vida: les drogues, la indiferència del pare i la seva amistat amb Boris el van portar a la delinqüència. Al cap d’un temps, es troba en una petita botiga d’antiquari i un bony sospitós que ara va passant de mà en mà fins a arribar a Holanda. Com acabarà tot?
LA FESTA MAJOR
La Clara troba a faltar en Teo. Han sortit al carrer perquè és la festa major. La Clara i la mare el busquen pertot arreu, però no és pas fàcil: hi ha una gentada de por. I gegants, castellers, grallers, bastoners, firetes… i capgrossos. Fixa’t, n’hi ha un que fa una fila estranya…
GEGANTS i CAPGROSSOS
Descobreix com va ser que gegants i capgrossos van esdevenir personatges que animen les nostres festes i causen sorpresa i admiració entre la mainada.
